No es coneixen detalls històrics concrets de la història del jardí, que fou fet durant la segona meitat del segle XIX per Joaquim Rico (terratinent del poble i home culte, amb grans coneixements botànics i amic del pintor Cabrera) en una finca rústica que posseïa aquesta família ja des de finals del segle XVIII, finca que rep el nom de Santos.

El jardí de Santos, municipal des de 1987, junt amb el camí de ciprers que porta del poble al paratge, constitueix l’indret més insòlit que hom puga esperar trobar-se en mig de la muntanya. Es tracta d’un preciós jardí botànic amb espècies valuoses com ara teixos, cedres del Líban, pins pinsapo o magnolis. Al jardí de Santos es troba, entre parterres i miradors, un laverint i un estany.