L'Església Parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu va ser construïda en 1790, i eixamplada entre 1802-1805 sota la direcció de l'arquitecte Antonio Cabrera, segons consta en el Lligall núm. 62 d'Arquitectura de l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, pel que es demana l'aprovació dels plans. Va substituir a una altra més antiga del S. XIV, de la que es troben restes en la zona de l'orgue, hui destruït.

De factura Neoclàssica, és de planta de creu llatina amb tres naus amb voltes de canó i cúpula sobre petxines en el transsepte.

La restauració es va realitzar a instàncies de l'arquebisbe Company, que va ser batejat en esta església.

Cal destacar la capella en què es venera la Mare de Déu del Patrocini, patrona de Penàguila. Segons la tradició va ser alliberada del furor dels turcs pel capità Fenollar i portada a Penàguila per a la seua veneració.

La parròquia conserva:

• Custòdia processional de plata, en forma de sol, del S. XIX.
• Diversos tipus de calzes dels S. XVIII i XIX.
• Privilegi de 1310, de Jaume II, que conté transcrita la carta de poblament de Penàguila, atorgada per Pere III en 1278.
• Trenta-sis pergamins.
• Diverses Butles Papals.
• Llibres de Visites des de 1569, Protocols notarials des de 1492 i Manuscrits relatius a la vida oficial civil de Penàguila.
• Tubs de l'antic òrgue construït en 1624 per Baltasar Merino a València.
• La Mare de Déu i el Xiquet. Escola Valenciana S. XV. Gòtica. Anònim.