
Els veïns de Penàguila, si per alguna cosa es caracteritzen, bona o dolenta, és per l’entusiasme i gust amb el que fan festes. A poc que t’encantes, estan de festa. Tenen, certament, una banda que és la Societat Musical, de la que forma part una part representativa i significativa de veïns, i això els facilita poder fer festa amb facilitat: al capdavall, la festa és la música pel carrer, la taula ben parada i la conversa amb amics i familiars ben viva. Parlarem de les festes majors, de les festes dels joves i d’altres festes i costums particulars del poble.
Festes majors
Dedicades a la Mare de Déu del Patrocini. Es celebren el quart diumenge d’agost i el dilluns, dimarts i dimecres següents. Estan precedides per una huità. Per tant, per a entendre-les, s’ha de diferenciar entre festa i huità.
La festa: el primer dia es fa una cavalacada de moros i cristians (per la vesprada); el segon es fa missa (a migdia) i processó de la Mare de Déu (a boqueta nit); el tercer dia, i preparat pels festers i la confraria, colles i famílies fan paelles i se les mengen a les 15 hores en el carrer més ample del poble en una animada i amicalment reunió de veïns, visitants i amics que ben bé pot reunir 800 persones. El quart dia es fa un sopar de cabasset a les places del poble. Durant els dies de festa, cada nit actua un conjunt musical o es fa un espectacle.
La Huità és el preparatiu de la festa; comença els huit dies anteriors al quart diumenge d’agost; a banda dels actes religiosos, cada nit s’encén una foguera i després d’aquesta es disparen coets; als actes tradicionals s’han afegit altres que converteixen la huità pròpiament en una setmana cultural i lúdica amb degustacions de ressopons, balls populars, concerts, representacions teatrals i balls de disfresses. Els festers són voluntaris i solen ser colles d’amics; els responsables dels actes de la Huità són famílies o colles d’amics. Els festers dels dies de festa ho són per a un any i pot no haver-ne; els festers de la huità són responsables del dia que organitzen permanentment i durant tots els anys que vuguen ser-ho.
Festes dels joves
Dedicades a Sant Roc i la Immaculada Concepció. Es fan el primer cap de setmana d’agost. El divendres (a les 10 de la nit) es fa una romeria a l’ermita de Sant Roc i es baixa el sant; el personal participa portant farolets. El dissabte es fa la festa del sant, el diumenge la de la Immaculada i per la vesprada (a boqueta nit) processó. El dilluns per la vesprada fan cucanyes o jocs tradicionals per a xiquets. Per les nits, des de divendres hi ha conjunts musicals.
Els festers són els joves del poble (els xics els de sant Roc i les xiques les de la Immaculada) que es presenten voluntàriament per colles i s’encarreguen de traure diners i organitzar les festes.
Altres festes i costums
Cavalcada de Reis Mags: 5 de Gener. Sobre les 8 de la nit, la banda rep als reis en la Font Vella, i aquests i els seus patges peguen la volta al poble i reparteixen joguets als xiquets muntant-los al balcó per escales. El dia anterior ve un ambaixador dels reis i arreplega les cartes en una burreta. Qui organitza la festa són els festers joves.
Sant Antoni Abad: 17 de gener. És costum torrar llonganisses i botifarres a l’hora de benerar (prompte, perquè es fa de nit a les 6.).
Sant Blai: 3 de febrer. Es fan, es beneeixen (qui vol) i es mengen pastes que es diu que eviten mals de gola.
Sant Josep: 19 de març. És costum reunir-se amics per a menjar bunyols.
Pasqua de Resurrecció. És costum, sobretot els xiquets, menjar-se la mona els dies de Pasqua i fer-ho en Santos. El diumenge de Resurrecció també és costum que colles d’amics facen una excursió a algun paratge de la vora del poble.
Sants de la Pedra: últim diumenge de juliol. Els “santets” de la pedra, Abdom i Senent, són els patrons del poble, i d’ells es diu que lliuren de les pedregades. La seua festa es celebra amb passacarrers, missa i processó, i no pot faltar l’actuació d’un conjunt musical la vespra.
Mare de Déu del Patrocini: segon diumenge de novembre. Malgrat celebrar-se la festa en agost, el dia indicat que és pròxim al dia de la festa canònica, es fa una aurora, després de la qual les dones anomenades Patrocini conviden a xocolata. La banda, evidentment, senyala l’efemèride.