Un passeig pel casc medieval.

La vila de Penàguila fou construïda a final del segle XIII i principis del XIV com a conseqüència de la carta de poblament atorgada pel rei Pere III d’Aragó el 1278.

El casc medieval, traçat i alçat amb la funcionalitat de l’arquitectura militar del moment, té forma rectangular. L’eix central va de sud a nord i forma el carrer Major (retolat arquebisbe Company), que va de la plaça de l’Arbre (situada al sud del poble) fins una placeta (al nord) on ensopega amb el carrer de la mare de Déu del Patrocini i comença el carrer torre Vernet. El centre de la vila està situat en l’eix, a penes es passa la plaça de l’Arbre i és la plaça de l’Església amb la parròquia de l’Assumpció i l’Ajuntament. Al final del carrer Major, a la boca del carrer la Canya, hi ha un accés al poble o portalet, del que queden restes.

De sud a nord, a la ma dreta de l’eix central s’obrin cinc carrers més estrets i en costera: sant Joan, sant Roc, carrer de l’Àngel, san Josep i carrer de la Canya. Aquests carrers aboquen el carrer del Mar, paral·lel al carrer Major, damunt del barranc de Sants. Per trobar-se a l’est de la Vila, punt més pròxim al mar, el carrer rep aquest nom curiós. En ell s’obrin les pacetes del Rodamur i sant Ramon.

Tot aquest perímetre està emmurallat i es poden veure les restes de les muralles. A la part del llevant, per donar al barranc i ser aquest un element defensiu natural, la muralla no té torres. Aquestes, en canvi bordegen la vila per la part sud (perdudes i reconstruïda una), oest (Carrer de la mare de Déu del Patrocini) i nord (perdudes totes menys una que dona nom al carrer de la torre Vernet).

El carrer de la Mare de Déu del Patrocini, paral·lel al carrer Major per l’oest, és extramurs del casc medieval. Les cases dels números imparells estan apegades a la vella muralla, i les dels números parells són posteriors. Dels números parells d’aquest carrer es poden vore quatre torres emboscades en les cases. Anant de sud a nord, la primera torre es veu si l’espectador es situa davant del número 50; la segona i la tercera es veuen des de la part del carrer que dona a la plaça del Portalet, popularment Quatre Cantons. Una d’aquestes torres guarda una entrada al casc medieval, el Portalet, molt ben conservat i dissenyat en angle recte per raons de major seguretat i control; la quarta torre es veu si ens situem davant del número 40.

A la part nord del rectangle del casc medieval es troba el carrer de la torre Vernet, que duu a dita torre, és l’única exempta, s’ha mantingut parcialment i té nom propi; recentment s’ha consolidat i restaurat. Al costat d’aquesta torre es veu també un superb llenç de muralla.

Al nord del carrer Major, baixant la costera del Rei, que posa fi al carrer Major, s’obrin uns carrers (el Raval i el Ravalet), popularment anomenats conjuntament el Raval, que estan habitats des de l’inici de la vila. A l’esquerra del Raval s’obri el carrer de l’Era que dona pas a carrers més nous i instal·lacions públiques.